30 nov. És la història, estúpid!

Imaginem per un moment que a Xina li passa com a l’occident europeu: l’onada d’immigració va d’augment en augment i el gran país asiàtic –hauria d’estar obert al món: imaginem-ho, dic– es va convertint en un gran cúmul de cultures i creences diferents: cristians, musulmans, ateus, budistes, etc.

Imaginem, aleshores, que un bon dia, passats els anys, el govern xinès decideix treure les imatges del gran Hotei –el “buda gras” o “buda feliç”, imatge coneguda per tothom–, justificant-se que ho fan per afavorir la integració i per no ofendre la sensibilitat de les diferents cultures existents, que poden ser interpel·lades per les vistoses carns d’aquell seu buda. “–No digui bajanades! –Perdoni, però ha començat vostè…”

Avui ho podíem llegir a la notícia d’una escola que ha decidit cancel·lar el concert de Nadal i ja va retirar els crucifixos de les aules, tot dient que així afavorien la integració. Cada any és el mateix: un grup de veus que s’autoanomenen “laiques” –laïcistes, en realitat–, diuen que no volen celebrar el Nadal de sempre, que això no és laic. Que és més laic celebrar el solstici d’hivern –pels volts del 21 de desembre–, el dia més curt de l’any en què comença a fer-se més llarg i que això ja ho celebraven els pagans de fa dos mil anys: “el naixement de la llum”, en deien. Ho diuen i sembla que no els importi passar pàgina a dos mil anys d’història europea; i que prefereixen celebrar les festes religioses d’aleshores –ep! Que també ho eren, de religioses– ja que no els interpel·len, no així la d’un Nen que molesta suposo que perquè els diu què està bé i què no. Fins i tot a Londres aquests neoreligiosos han prohibit el visionat d’un anunci de 58 segons, previst per abans de la nova d’Star Wars, que tan sols anima a resar –Just Pray–, tot al·legant que “pot enutjar o ofendre a l’espectador”. És curiós, però, que fins i tot l’ateu proselitista Richard Dawkins hagi criticat aquesta mesura, dient que “si algú s’ofèn per quelcom tan trivial com una oració, mereix ser ofès”. No serà que els ofesos són els mateixos autoanomenats laics?

I, mentrestant, a l’alcaldessa de Barcelona no li importa posar llums al carrer, però que siguin inofensius. Suposo que per això ha volgut mantenir aquelles onomatopeies tan barroeres a la Gran Via que, com encertadament descrivia Monteys a El País l’any passat, és més la “defecació d’un text” que altra cosa. Que NYAM, NYAM, NYAM; XIN, XIN, XIN i GLUP, GLUP, GLUP em parlin de Nadal serà només pel ressopó de l’àvia…; ara! centrar les festes aquí, això sí que em sembla insultant i, sobre tot, ridícul. Potser sí que acabem com el Hotei a qui em referia al principi. I MUAC, MUAC, MUAC –deu ser la part més sensual: no em facis riure!–; i DING, DANG, DONG i FUM, FUM, FUM –ostres!, em recorda una nadala: sense comentaris…

No és només qüestió de tradicions. És qüestió d’història. Pérez Reverte fa poc deia que “si a un jove no li dónes història, l’estàs deixant orfe de memòria”. Sí; però la història de totes bandes: la que ens agrada i la que no. I si ara em vénen dient que es volen carregar la religió de les escoles –de totes–, el que m’estan dient és que els importa un rave la nostra memòria –que també és la seva. I no cal ser cristià per dir-ho, sinó tenir sentit comú. Renegant dels nostres valors, on fonamentem les banderes democràcia i de llibertat que últimament tant onegem?

A més d’un potser li aniria bé veure i reveure la menystinguda Monuments Men per adonar-se de qui i què és Europa. Sembla mentida que hagi de ser Hollywood qui vingui i ens digui: “És la història, estúpid!”.