Fa quatre anys, l’Albert Cortina, advocat i urbanista, va ser convidat a Poblet a participar en un seminari internacional sobre la convergència de les tecnologies emergents en l’ésser humà. “Els urbanistes ens hem preocupat de les ciutats intel·ligents i de les tecnologies aplicades a l’hàbitat,...
Mai no hauria imaginat que amb José María Gil-Robles (1935) acabaria parlant de futbol. Però així va ser. En una entrevista, fa anys, algú em va dir que tenir bon humor als 15 anys, és gairebé natural; als 40, implica un exercitar-s’hi; però mantenir-lo als...
Deia, el-que-vol-ser-presidente, que necessita un mes —ja fa dues setmanes d’això— per mirar d’arribar a acords i acabar sent investit. Ho deia el qui dirigeix un partit que ha tingut el pitjor resultat de la seva història. Però que és igual; que tot és qüestió...
Imaginem per un moment que a Xina li passa com a l’occident europeu: l’onada d’immigració va d’augment en augment i el gran país asiàtic –hauria d’estar obert al món: imaginem-ho, dic– es va convertint en un gran cúmul de cultures i creences diferents: cristians, musulmans,...
Les stanze vaticane impressionen. Al contrari del que passa amb els platós de televisió, aquí tot és més gran del que havies vist en imatges: la porta di Sant’Anna, el Palazzo Apostolico, les majestuoses escalinates, il cortile di San Damaso...
No és una conversa real, però podria ser-ho. És més, afegint-hi una mica de context, és un diàleg que podem sentir o llegir cada dia: – Jo crec això. – Doncs jo no. – Ah, doncs potser no. – Ara bé, i si tu tens raó? – Vols dir? Potser...
El sentinella, quan veu que les revelacions de l’esperit del rei mort al seu fill Hamlet no portaran massa bones notícies, diu allò de “quelcom fa pudor a podrit a l’Estat de Dinamarca”. El pobre Marcel –el sentinella en qüestió– s’ensuma que hi ha fets...
“Imagina que, de cop i volta –de la nit al dia, perquè així va ser–, apareix el teu carrer dividit en dos. D’una banda, la gent mira sorpresa, però fa vida normal; de l’altre, el món ha quedat tancat. Separats per un gran mur amb...
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a uns cent quilòmetres de Cracòvia. Hi vaig ser, m’hi vaig passejar, hi vaig resar. Malgrat que s’ha convertit força en un circ turístic, en vaig sortir fent el cor fort...
Sóc conscient que porto casi dues setmanes sense escriure per aquests “barris”: la preparació dels continguts per a la revista en paper –que ben aviat us podrem oferir!– m’ha estat robant el temps i amb prou feines he pogut posar-me a escriure. Però sí reflexionar...
