Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a José María Gil-Robles, per a la revista de la UIC. Em va impresionar el seu talant, la seva amabilitat, el seu ben fer. Ens va rebre –al fotògraf, David Alén, i a mi–, amb un somriure molt...
Fa quatre anys, l’Albert Cortina, advocat i urbanista, va ser convidat a Poblet a participar en un seminari internacional sobre la convergència de les tecnologies emergents en l’ésser humà. “Els urbanistes ens hem preocupat de les ciutats intel·ligents i de les tecnologies aplicades a l’hàbitat,...
Mai no hauria imaginat que amb José María Gil-Robles (1935) acabaria parlant de futbol. Però així va ser. En una entrevista, fa anys, algú em va dir que tenir bon humor als 15 anys, és gairebé natural; als 40, implica un exercitar-s’hi; però mantenir-lo als...
Deia, el-que-vol-ser-presidente, que necessita un mes —ja fa dues setmanes d’això— per mirar d’arribar a acords i acabar sent investit. Ho deia el qui dirigeix un partit que ha tingut el pitjor resultat de la seva història. Però que és igual; que tot és qüestió...
Imaginem per un moment que a Xina li passa com a l’occident europeu: l’onada d’immigració va d’augment en augment i el gran país asiàtic –hauria d’estar obert al món: imaginem-ho, dic– es va convertint en un gran cúmul de cultures i creences diferents: cristians, musulmans,...
Les stanze vaticane impressionen. Al contrari del que passa amb els platós de televisió, aquí tot és més gran del que havies vist en imatges: la porta di Sant’Anna, el Palazzo Apostolico, les majestuoses escalinates, il cortile di San Damaso...
No és una conversa real, però podria ser-ho. És més, afegint-hi una mica de context, és un diàleg que podem sentir o llegir cada dia: – Jo crec això. – Doncs jo no. – Ah, doncs potser no. – Ara bé, i si tu tens raó? – Vols dir? Potser...
El sentinella, quan veu que les revelacions de l’esperit del rei mort al seu fill Hamlet no portaran massa bones notícies, diu allò de “quelcom fa pudor a podrit a l’Estat de Dinamarca”. El pobre Marcel –el sentinella en qüestió– s’ensuma que hi ha fets...
“Imagina que, de cop i volta –de la nit al dia, perquè així va ser–, apareix el teu carrer dividit en dos. D’una banda, la gent mira sorpresa, però fa vida normal; de l’altre, el món ha quedat tancat. Separats per un gran mur amb...
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a uns cent quilòmetres de Cracòvia. Hi vaig ser, m’hi vaig passejar, hi vaig resar. Malgrat que s’ha convertit força en un circ turístic, en vaig sortir fent el cor fort...
