19 nov. Miradas

“La vida és una tómbola…”. Ho deia aquella, que cantava en una pel·lícula que gairebé podríem dir que es tracta d’un “clàssic” del cinema espanyol. “¡De luz y de colooooo-o-o-or!”. Era com continuava la cançó.

Jo, amb la primera part, no podria estar-hi més en desacord: que la vida són moltes coses, sí, però no una “tómbola” que depèn d’un atzar buit de sentit. La vida té sentit en la mesura que la vivim amb els tocs de la llibertat personal, i la fem nostra. Per això, sí que m’agrada la segona part de la cançó: la vida és plena de llum i de color. Ara bé: la llum i el color implica que també hi ha zones fosques i negres.