Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a José María Gil-Robles, per a la revista de la UIC. Em va impresionar el seu talant, la seva amabilitat, el seu ben fer. Ens va rebre –al fotògraf, David Alén, i a mi–, amb un somriure molt...
Mai no hauria imaginat que amb José María Gil-Robles (1935) acabaria parlant de futbol. Però així va ser. En una entrevista, fa anys, algú em va dir que tenir bon humor als 15 anys, és gairebé natural; als 40, implica un exercitar-s’hi; però mantenir-lo als...
Xavier Gil Mur (Barcelona, 1962) és d’aquelles persones amb les quals es pot parlar de coses molt serioses i passar-s’ho molt bé. Perquè riu a cor què vols, és extravertit i dialogant: sap escoltar —amb el silenci i amb la mirada profunda de les persones...
Europa és la història d’un èxit. La història del període de pau més llarg al Vell Continent, després de grans guerres que han deixat 80 milions de morts. Va ser una de les conclusions a les quals es van arribar a la taula rodona que vam...
“Imagina que, de cop i volta –de la nit al dia, perquè així va ser–, apareix el teu carrer dividit en dos. D’una banda, la gent mira sorpresa, però fa vida normal; de l’altre, el món ha quedat tancat. Separats per un gran mur amb...
Tothom vol independència. Als divuit anys, l’adolescent a punt d'entrar a la maduresa té ganes d’arribar a la universitat per viure la seva vida, independent de la dels seus pares. Si pogués, aniria a una universitat lluny de casa seva, però potser, per por i...
La veu de Joaquín Navarro-Valls (Cartagena, 1936) recorda l'eco d'aquella de Joan Pau II. Al capdavant de la seva oficina de premsa durant vint anys, fou l'ombra del Papa polonès. Mai no va voler aparèixer, però sempre hi era; en un silenci senyorial. El 6...
A ritme de tres frases volia fer una petita reflexió per encarar l’última setmana abans de Setmana Santa. La primera, la deia un vell amic: “Les ales d’àngel no fan soroll” (o “fressa”, que és com ho diem a Girona). Hi ha gent que, tant...
