23 des. Silenci: és Nadal!

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’escoltar el silenci. Ho he fet sovint, i crec que és un exercici altament recomanable. De vegades, el silenci fa soroll de neu quan cau pels carrers de la ciutat; altres, són els camps sembrats o muntanyes, amb els lladrucs de gos a la llunyania, el ramat de bens o bous que fan dringar l’esquellot, mentre el vent bufa suaument… La naturalesa ens dóna moltes formes de silenci, i ser capaços d’estar-hi, ens fa més senyors de nosaltres mateixos. No és només un arreplegar-se en sí mateix, abstraient-nos de tot el que ens envolta, com una espècie de nirvana, sinó que cal escoltar el silenci. És una actitud, no una passió.

“Nadal és temps de regalar”. Ho diu –ho clama– aquests dies una empresa que ara no recordo què ven. Ho vaig veure de passada i em va fer pensar en el que realment signifiquen aquestes festes. No és veritat: Nadal és temps de silenci; del silenci d’una cova i un estable, d’un anunci gloriós i uns pastors, d’un bou i una mula, d’una Mare Verge, i un Josep que no sap com fer-s’ho per tal que el seu Fill no tingui fred. I no és un silenci trist, de cares llargues. Tot al contrari.

Nadal és temps de paradoxa constant: un Déu que es fa Nen; un Rei que neix en un estable –i un estable, per més que ens hi esforcem en els nostres pessebres, no és un lloc agradable on néixer–; unes mans que “sent tan petitetes formaren el món”; un Creador que no té res; un silenci ensordidor que només escolten uns senzills pastors i que, en la seva humilitat, no veuen estrany aquest abaixament; la supèrbia del rei que pensa que un nou Rei ve a usurpar-li el tron i la prepotència el porta a fer un dels disbarats més grans de la història: la matança dels innocents, l’eco dels quals encara avui ressona amb força perquè no els deixen plorar…

És Nadal, i val la pena escoltar la bellesa del sorollós silenci –misteriós– de Betlem. Els pastors ho van saber fer perquè eren grans nens, i van tenir l’honor de mirar al Nen i, encara més important, de sentir-se mirats. Una mica com el que va passar el Nadal de 1914 i que tant bé reflecteix el que diuen –amb raó– el millor anunci d’aquestes festes.

Que tingueu un molt bon Nadal i feliç any nou 2015!