Un brindis de cinema. O l’art de la bellesa.

Volia començar l?any amb bon peu. I no ho sé: suposo que ho hauré aconseguit; la qüestió és seguir així i millorar encara. L’altre dia, un amic va fer un brindis de cinema . No només perquè em va agradar, sinó perquè va fer referència expressa cap al Setè Art. Va ser escarit i deia una cosa així:

El cinema –el bon cinema– és el creat per bones històries; però també bons i grans personatges. Veure cinema del bo és un acte que remet al nostre propi interior i ens porta a voler ser millors persones i, així, escriure una història –la de cadascú– que transformi de veritat el món. No cal ser un súper heroi per arribar a aquest punt; però sí que cal voler-ho. Tant de bo que aquest any 2013 ens permeti gaudir de grans pel·lícules que ens porti a voler millorar el món, començant pel que tenim al voltant.

Ja està. Es va emportar un aplaudiment: ben merescut, penso .

Poc després vaig veure un petit vídeo que em va recordar les paraules del meu amic. Parlava de la capacitat de formar grans petites escultures treballant amb paciència i mimant el més mínim detall . Vaig pensar en el meu amic perquè em va semblar que parlava de la manera com es formen els bons personatges i, en definitiva, les bones persones. És l’art del que és petit, l’art del que és bell.

[youtube=http://youtu .be/gQxpPKJW5ww]