Paperman: delícia en b/ni una mica de carmí

Hi ha vegades que un es queda anorreat. O perquè no sap què dir davant d’un disbarat –de la mida que sigui– o perquè ha vist alguna cosa senzillament –com m’agrada aquesta paraula!– genial. Amb Paperman (2011) m’ha passat el segon: a l’espera de The blue umbrella , que fa pinta de seguir la mateixa tècnica –barreja d’animació tradicional i 3D–, Disney ens regala aquest fantàstic curtmetratge. Fantàstic per la senzillesa i per la bonica història.

És precisament perquè ens agrada el que veiem, que immediatament ens fem amb el relat, acceptem allò fantasiós i diem –gairebé diria: “li exigim!”– a George, el protagonista: “Es pot saber a què estàs esperant?”.

Molt encertat el que diuen els de ” Les hores perdudes “:

Una autèntica bellesa i la classe rara de curtmetratge que depèn més de l’ànima que del cervell. Increïble com pot arribar de lluny aquesta fórmula, ben plantejada.

És així. I és –em sembla– el toc Lasseter .

[vc_video link=”https://www.dailymotion.com/video/xzt3vb”]