27/03/2013

For Greater Glory (2012). O quan s’estima allò que es creu.

Amb visió humana, un fet sembla cert: Déu té, de vegades, uns camins molt difícils de comprendre; però, tard o d'hora, hom acaba veient allò que tot és “per a més glòria de Déu” . Així diu el títol d'aquesta pel·lícula que s'estrena a Espanya, el 5 d'abril que ve, després de ser presentada –molt…

Amb visió humana, un fet sembla cert: Déu té, de vegades, uns camins molt difícils de comprendre; però, tard o d’hora, hom acaba veient allò que tot és “per a més glòria de Déu” . Així diu el títol d’aquesta pel·lícula que s’estrena a Espanya, el 5 d’abril que ve, després de ser presentada –molt discretament– a Madrid, durant la Jornada Mundial de la Joventut (agost 2011), encara sense haver estat l’estrena oficial, l’abril de l’any següent.

For Greater Glory. La veritable història de Cristíada (o simplement Cristíada , a Mèxic, on va ser un gran èxit) explica una història que, des de sempre, ha estat un tabú en aquest país llatí. I segueix sent-ho . Una guerra entre germans –una guerra civil–, que va costar la vida de molta gent.

El 1917, el govern mexicà instaura una constitució clarament anticatòlica. Amb l’arribada al poder de Plutarc Elías Calles (1924) comença a aplicar per força la carta magna i sembra el terror a la terra de la guadalupana. Però el poble mexicà no vol quedar-se de braços plegats i organitza La Lliga, un grup repartit per tot l’Estat que acabarà armant-se i organitzant un exèrcit, al comandament de l’agnòstic Enrique Gorostieta (interpretat amb molt art per Andy García ). Dels cristers, hi havia els que van decidir lluitar amb les armes i, altres, amb la pau.

Dean Wright “només” havia treballat al cinema com a creador d’efectes especials. Dic “tan sol”, entrecometes, perquè no eren precisament en pel·lícules de poca munta: a la segona i tercera part d’ El Senyor dels Anells , al Titanic de James Cameron , a Les Cròniques de Narnia I … Aquí, debuta com a director, i traspassa als fotogrames una història real –molt dura–192 . Ell i Michael Love , guionista, han fet una pel·lícula molt digna i mostra els fets tal com van ser: els que van causar molts màrtirs, algun dels quals –entre els quals destaca el nen José L. Sánchez del Río , de 13 anys–, han estat beatificats i/o canonitzats per Joan Pau II i per Benet XVI [es pot llegir una crònica molt bona dels fets en aquesta pàgina , que mostra les brutalitats a què es van veure exposats els màrtirs i que en aquesta pel·lícula es mostren amb moltíssima més suavitat. Al martiri d’ Anacleto González , per exemple, em remeto].

Acusacions injustes

Alguns l’han acusat de ser partidàriament procatòlica; però em sembla del tot injust. A For Greater Glory no hi ha maniqueisme. En els dos bàndols fiquen la pota i provoquen tot tipus de tropelías . Fins i tot, en un moment de màxima exaltació, un dels sacerdots protagonistes, rifle a la mà, ordena cremar un tren sencer… ple de passatgers. Serà una culpa que el perseguirà la resta de la seva vida, tot i saber que la Confessió li permet redimir-se (cosa que no poden –i es nota, a la pel·lícula, els del govern anticatòlic–).

Dic que és injusta aquesta crítica perquè, entre altres coses, el mateix hauríem de dir, anomenant-la pro-jueva, de la Llista de Schindler o qualsevol altra on s’expliqui la realitat del que van ser els camps de concentració durant la II Guerra Mundial. Aquí, Spielberg no em sembla que faci propaganda: simplement mostra uns fets que ningú amb dos dits de cara s’atreveix a negar. Cristiada és una pel·lícula contada per un presbiterià nord-americà impressionat per una història d’heroisme, de gent normal que s’aixeca en crit de defensa de la llibertat. No per fanatismes; sinó perquè estimen el que creuen . Hi va haver errors, sí. Però la història dels màrtirs és així: persones normals que donen la vida per qui saben que és molt més gran que el que, en principi, perden ( for greater glory ).

Em sembla espectacular –per molt intensa i metafòrica– la seqüència del martiri de Joselito , beatificat el 20 de novembre del 2005, pel Card. José Saraiva, en nom del Papa. Amb un particular via crucis , el seu stabat –la mare al peu del patíbul–, i la cruesa dels soldats que l’executen sense pietat.

Encara que té alguns moments breus que perden força, les poc més de dues hores de metratge se segueixen amb molta inquietud gràcies al fet que està molt ben explicada i no em sembla que recorri a la que podria haver estat un parany fàcil: el sentimentalisme . I malgrat no haver tingut un gran pressupost (comparat amb el normal en aquest tipus de produccions) –es nota, sobretot, a les batalles–, l’ambientació està ben recreada, la música fa honor al seu compositor, James Horner ( Braveheart , La màscara de la guineu , Cocoon …), i té un bon planter d’actors: Andy García ; Veràstegui .

Tornar al Blog