Cars 3: deixin pas al que és nou…

Dir que la saga de Cars és la pitjor de Pixar no em sembla el correcte. L’adjectiu “pitjor” implica “dolent” i, al meu entendre, cap de les tres és dolenta. Això sí: no són grans pel·lícules; menys, encara, si les comparem amb la majoria de la companyia del flexo i, concretament, amb la superlativa saga de Toy Story .

En el cas que ens pertoca, Cars 3 fa una nova volta de rosca a la història : aconsegueix superar el sotrac de la segona –encara que, ja ho he dit diverses vegades, em va semblar més entretinguda que Cars … si la veus com una nova “james bond” –, tornant als seus orígens i replantejant aquesta lluita interior del protagonista. de les joguines de Toy Story és ser abandonats pel seu nen, el dels cotxes de carreres, ser superat per noves generacions.

Un temor lògic, a dir veritat; però també “natural” i que, per tant, es pot acceptar… o no. Això és el que, ras i curt, planteja el nou lliurament d’aquesta saga. El vell i el nou ; l’acceptació d’un mateix i de les incapacitats que comporta el pas dels anys –les “xacres” pròpies de l’edat–, i deixar pas a les noves generacions. De fet, alguna cosa plantejava el binomi Doc Hudson – McQueen a Cars però aquí, en prendre protagonisme, cobra més profunditat.

En aquest sentit, ens trobem davant d’una pel·lícula típicament pixariana, on importa molt que els personatges siguin profunds; però, com a Cars , la història es perd una mica en els diàlegs més o menys moralitzants i, també com a Cars , es fa una mica lenta.

Alhora, crec que comet un error més de Cars : la poca força del personatge antagonista Jack Storm. Que sí: és veritat estem davant d’un conflicte intern i que, per tant, en gran part, l’antagonista és el mateix McQueen, però també ho és Ratatouille i hi estan molt ben treballats cadascun dels personatges.

Ep! Però no pretenc desanimar qui vulgui veure-la: tot al contrari. Sens dubte, em sembla la millor de les tres : té moments realment divertits i és un plaer veure els miracles que fa la tecnologia per animar cotxes i carreres com les que veiem a la pel·lícula.

Alhora, aprofundeix en la necessitat de l’amistat i del treball en equip i parla del saber deixar pas a les noves generacions –gairebé com a representació del relleu de John Lasseter a Brian Fee– , sense oblidar que devem molt de respecte als que ens han precedit. Vet aquí, també, l’homenatge que han fet al desaparegut Paul Newman , recuperant algunes frases seves, fruit de les classes d’automobilisme que donava el llegendari actor a Lasseter, durant l’enregistrament de Cars . En aquest intercanvi generacional hi té un paper molt interessant el personatge de Cruz Ramírez.

Cars 3 és, doncs, una nova bona pel·lícula de Pixar; més infantil, com les altres dues, però gaudible.

Això sí: espero parlar-ho en un proper post: Lou , el curtmetratge que l’acompanya és senzillament magistral. Pixar 100%. Crec que ha passat a ser un dels meus curtmetratges de Pixar preferits, juntament amb Piper (2016) i La Luna (2011).

[youtube=https://youtu .be/wtmW9rSRIzU]