A ritme de tres frases volia fer una petita reflexió per encarar l’última setmana abans de Setmana Santa. La primera, la deia un vell amic: “Les ales d’àngel no fan soroll” (o “fressa”, que és com ho diem a Girona). Hi ha gent que, tant...
Això deia, dimecres passat, el president dels Estats Units, Barak Obama, al papa Francesc. S’estaven acomiadant: “Muchas gracias”, li va dir el president, en castellà. I després, tornant a l’anglès: “Si us plau: resi per mi i per la meva família. Elles estan amb mi...
El diàleg podria anar així. Caminant pel meu estimat Empordà, em vaig creuar amb un home de pagès, pasturant el ramat, amb el seu gos d’atura. “Bon dia!”, li vaig dir. I ell, una espècie de “mnysdia!”, com si li costés respondre’m: no semblava que en...
El dimarts passat commemoràvem els deu anys del penós atemptat de l’11M als trens d’Atocha, a Madrid, que ens va deixar consternats. D’aquell dia, la política espanyola va fer un gir totalment inesperat i, per descomptat, la vida de moltes famílies es va veure trasbalsada....
Buona domenica e buon pranzo. Així acaba, en més d’una ocasió, el papa Francesc, l'Angelus del diumenge. La primera vegada va ser una sorpresa molt simpàtica; i la segona, i la tercera. Encara que ja no sorprèn, tothom espera aquest desig del papa Bergoglio, que...
Ahir al matí vaig anar a visitar el “nou” Hospital de Sant Pau, una magna obra modernista que ens parla d’arquitectes que –no és una queixa, és un fet– dormen una mica eclipsats per Antoni Gaudí. Lluís Domènech i Muntaner –mestre del de Reus– va...
Fa un parell d’anys, durant una “tertulieta” entre amics, parlàvem de la importància de ser persones amb empenta i amb ganes d’obrir-nos cap a nous horitzons. Entre els que hi érem, hi havia un japonès que, tot i que feia temps que era a Barcelona,...
Em va agradar molt el pòster que ens van dissenyar per donar a conèixer el +1: sobre un mar de signes “+” i “1” em sembla que quedaven molt gràfic el que deia fa una setmana: que molts pocs fan molt. Avui, volia fixar-me en el...
“Oh, benvinguts, passeu, passeu!”. Ho cantava Jaume Sisa als diferents personatges que anaven entrant a casa seva per fer festa: de la tele, dels còmics, del contes dels germans Grimm...
