En Pep era petit. Petit com el seu nom: tres lletres que, amb la seva curta vida, han omplert de vida tots els qui, d’una manera o altra, l’hem conegut. I la caixa també n’era, de petita: petita i blanca. Hauria d’haver estat un dia...
Avui, “resolem qüestions complexes en 140 caràcters, i les amistats en el que diu Facebook que són els nostres amics”. Avui —ho recordava recentment la periodista Rosa M. Calaf, en l’acte de graduació dels alumnes de Comunicació de la UIC—, “tot és efímer, superficial”, i...
Ja em perdonareu si torno a fer menció de la visita a Auschwitz. Crec, però, que, després d’estar imbuïts per un munt de produccions cinematogràfiques i de veure la realitat tal com va ser, no es pot no sortir d’aquell camp i no estar, almenys,...
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a uns cent quilòmetres de Cracòvia. Hi vaig ser, m’hi vaig passejar, hi vaig resar. Malgrat que s’ha convertit força en un circ turístic, en vaig sortir fent el cor fort...
Per motius que no vénen al cas, aquests dies dino més sovint a la cafeteria de la UIC. M’empipa –ho diria més durament– cada vegada que he d’agafar l’oli: no perquè sigui dolent –al contrari: és més bo, el que hi ha ara!–, sinó perquè...
Sóc conscient que porto casi dues setmanes sense escriure per aquests “barris”: la preparació dels continguts per a la revista en paper –que ben aviat us podrem oferir!– m’ha estat robant el temps i amb prou feines he pogut posar-me a escriure. Però sí reflexionar...
L’altre dia, parlava amb el periodista Josep Puigbó. Érem uns trenta, de tertúlia amb ell. Bon professional –d’aquells amb qui ve de gust intercanviar experiències–, ens va estar parlant de la seva tasca periodística en els diferents mitjans on ha treballat: ràdio i televisió. Especialment...
Al costat d’on treballo, aquests dies hi ha uns pintors. Estan arreglant la façana de l’edifici, i ho fan bé (almenys, se suposa). Dalt de les bastides, els sento cantar cançons de tot tipus. L’altre dia, era una dels 80. La cantava un grup que...
Tothom vol independència. Als divuit anys, l’adolescent a punt d'entrar a la maduresa té ganes d’arribar a la universitat per viure la seva vida, independent de la dels seus pares. Si pogués, aniria a una universitat lluny de casa seva, però potser, per por i...
Ell és metge de capçalera. Aquell dia, quan ja acabava la jornada de treball, va entrar l’última pacient. —Doctor —va començar, a poc a poc, com amb por—; estic embarassada i ja no puc més...
