Blade Runner 2049: No hi ha pla B

És un tòpic, ho sé, però quan quan fas una segona part, aquesta depèn molt de la primera: ni pots allunyar-te’n massa –més quan la teva predecessora és una pel·lícula “de culte”, com és el cas que ens pertoca–, ni has de pretendre comptar el mateix des d’un altre punt de vista o canviant les coses més dolentes a canvis en les situacions i ja està: pensar que així pots intentar . lema de “agafa els diners i corre”, que va popularitzar Woody Allen …

Blade Runner 2049 és una mica de calç i un altre de sorra . No calia una segona part de la mítica –al principi, fracassada– Blade Runner , però ja se sap com va això de la manca d’idees i la necessitat de fer caixa. Innecessària, però en surt airosa. No és una obra mestra, com han dit alguns, encara que es deixa veure (o més que això) . El “problema” és que està molt lligada a la del 1982. Aquella, a través d’una història molt senzilla –que no pas simple– tractava temes de gran profunditat humanística. En aquesta, buscant actualitzar tecnològicament la seva predecessora i crear una història per impactar el públic actual acostumat a grans superproduccions, Denis Villeneuve dirigeix ​​una pel·lícula amb una espectacular ciutat de Los Angeles del futur al més pur estil cyberpunk que ja tenia l’anterior , amb uns efectes especials a l’altura de les circumstàncies i una molt bona recreació de la patètica també omple els límits de la ciutat…; i, enmig de tot això, “fica”, per dir-ho d’alguna manera, tota la càrrega humanística que tenia Blade Runner . Una mica com amb calçador. És a dir: menys poesia i molt espectacle . Es repeteix, per exemple, la famosa frase de “més humans que els humans”, però aquí sona forçada. Simplement per homenatjar la primera. La profunditat està supeditada a l’espectacularitat .

Dit d’una altra manera: molt continent per a un contingut que no mostra res de nou . Continua parlant de qüestions profundes, sí, però no aporta res al que ja plantejava Blade Runner : sobre la paternitat/maternitat, el sentit de la vida, qui som ia on anem, felicitat, vida i mort…

Continua llegint a Cinemanet .