A mi, la Valeria m’ha fet somniar. I, no només somniar: m’ha omplert d’esperança. La Valeria va néixer dos mesos abans del previst: era petita, però es veu que tenia ganes de viure. I els seus pares, de donar-li vida. "Me llamo Valeria, y tenía prisa...
Fa quatre anys, l’Albert Cortina, advocat i urbanista, va ser convidat a Poblet a participar en un seminari internacional sobre la convergència de les tecnologies emergents en l’ésser humà. “Els urbanistes ens hem preocupat de les ciutats intel·ligents i de les tecnologies aplicades a l’hàbitat,...
El Nadal del 1962 Barcelona es va despertar blanca. Des de mitjanit van començar a caure uns flocs de neu que la van acabar deixant completament coberta. Inclús el NO-DO se’n va fer ressò, agafant imatges dels vaixells nevats i descrivint el bot “Montblanc” dient...
He conegut a en Carles Capdevila per tres paraules: periodisme, educació i infermeria. M’atreviria a dir que en aquest ordre; encara que, en els últims mesos, la infermeria ocupava un lloc preeminent en la seva vida. De fet, deia de si mateix que era “el...
Mai no hauria imaginat que amb José María Gil-Robles (1935) acabaria parlant de futbol. Però així va ser. En una entrevista, fa anys, algú em va dir que tenir bon humor als 15 anys, és gairebé natural; als 40, implica un exercitar-s’hi; però mantenir-lo als...
Que les hamburgueses són millors a les fotos que a la realitat, tothom ho sap. Fins i tot la quasi-súper-poderosa McDonald’s no té inconvenient a reconèixer-ho. Tothom ho sap —i els de l’empresa del pallasso també—: per més mentides que s’acumulin, la suma de totes...
A en Carlos Pujol no li agradaven els honors, ni els homenatges. No li agradava aparèixer: novel·lista, assagista, poeta, crític, traductor, aforista… “I un gran marit”, va dir, tot ufanosa, la seva esposa i vídua Marta Lagarriga. Suposo que dilluns i dimarts de fa un...
Jo, si puc, aquest Nadal tornaré a veure ¡Qué bello es vivir! M’agrada: perquè em fa riure i…, no ho negaré, casi-casi em fa plorar. Fa uns anys la posaven cada dia el 25 de desembre, o per sant Esteve. Em fan molta gràcia les...
“Fins que no et trobes al fang, no t’embrutes les mans”. Així explica la Mar de la Llave (1992) la clau per aprendre l’ofici. El que sigui. Les seves, però, no són unes mans de rock dur, on compta més l’estridència, que el bon gust....
Xavier Gil Mur (Barcelona, 1962) és d’aquelles persones amb les quals es pot parlar de coses molt serioses i passar-s’ho molt bé. Perquè riu a cor què vols, és extravertit i dialogant: sap escoltar —amb el silenci i amb la mirada profunda de les persones...
