Sóc conscient que porto casi dues setmanes sense escriure per aquests “barris”: la preparació dels continguts per a la revista en paper –que ben aviat us podrem oferir!– m’ha estat robant el temps i amb prou feines he pogut posar-me a escriure. Però sí reflexionar...
L’altre dia, parlava amb el periodista Josep Puigbó. Érem uns trenta, de tertúlia amb ell. Bon professional –d’aquells amb qui ve de gust intercanviar experiències–, ens va estar parlant de la seva tasca periodística en els diferents mitjans on ha treballat: ràdio i televisió. Especialment...
Al costat d’on treballo, aquests dies hi ha uns pintors. Estan arreglant la façana de l’edifici, i ho fan bé (almenys, se suposa). Dalt de les bastides, els sento cantar cançons de tot tipus. L’altre dia, era una dels 80. La cantava un grup que...
Tothom vol independència. Als divuit anys, l’adolescent a punt d'entrar a la maduresa té ganes d’arribar a la universitat per viure la seva vida, independent de la dels seus pares. Si pogués, aniria a una universitat lluny de casa seva, però potser, per por i...
Ell és metge de capçalera. Aquell dia, quan ja acabava la jornada de treball, va entrar l’última pacient. —Doctor —va començar, a poc a poc, com amb por—; estic embarassada i ja no puc més...
Fa quatre anys, Joaquín Navarro-Valls va venir a la UIC per ser investit doctor honoris causa, juntament amb el cardiòleg Valentí Fuster. Va parlar molt –no podia ser d’una altra manera– de l’avui sant Joan Pau II. Navarro-Valls, al capdavant de la Sala Stampa vaticana...
La veu de Joaquín Navarro-Valls (Cartagena, 1936) recorda l'eco d'aquella de Joan Pau II. Al capdavant de la seva oficina de premsa durant vint anys, fou l'ombra del Papa polonès. Mai no va voler aparèixer, però sempre hi era; en un silenci senyorial. El 6...
A ritme de tres frases volia fer una petita reflexió per encarar l’última setmana abans de Setmana Santa. La primera, la deia un vell amic: “Les ales d’àngel no fan soroll” (o “fressa”, que és com ho diem a Girona). Hi ha gent que, tant...
Això deia, dimecres passat, el president dels Estats Units, Barak Obama, al papa Francesc. S’estaven acomiadant: “Muchas gracias”, li va dir el president, en castellà. I després, tornant a l’anglès: “Si us plau: resi per mi i per la meva família. Elles estan amb mi...
El diàleg podria anar així. Caminant pel meu estimat Empordà, em vaig creuar amb un home de pagès, pasturant el ramat, amb el seu gos d’atura. “Bon dia!”, li vaig dir. I ell, una espècie de “mnysdia!”, com si li costés respondre’m: no semblava que en...
