El 8 de març de 2017, el cambrer que veia l’espectacle no sortia de la seva sorpresa. Com era possible un funeral d’un pare de família, en la Catedral de la Mar, amb més de 3.500 persones que van voler acomiadar-se d’ell? I no sols d’Espanya: Suècia, la Xina, Corea, Portugal… Qui era aquest pare? Va ser una persona súper generosa que va tenir divuit fills, sí. Però els fills són com la punta de l’iceberg del que ell va ser. El 90% és el submergit.
Ja em perdonareu si torno a fer menció de la visita a Auschwitz. Crec, però, que, després d’estar imbuïts per un munt de produccions cinematogràfiques i de veure la realitat tal com va ser, no es pot no sortir d’aquell camp i no estar, almenys,...
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a uns cent quilòmetres de Cracòvia. Hi vaig ser, m’hi vaig passejar, hi vaig resar. Malgrat que s’ha convertit força en un circ turístic, en vaig sortir fent el cor fort...
Hi havia una vegada...
Per motius que no vénen al cas, aquests dies dino més sovint a la cafeteria de la UIC. M’empipa –ho diria més durament– cada vegada que he d’agafar l’oli: no perquè sigui dolent –al contrari: és més bo, el que hi ha ara!–, sinó perquè...
Sóc conscient que porto casi dues setmanes sense escriure per aquests “barris”: la preparació dels continguts per a la revista en paper –que ben aviat us podrem oferir!– m’ha estat robant el temps i amb prou feines he pogut posar-me a escriure. Però sí reflexionar...
L’altre dia, parlava amb el periodista Josep Puigbó. Érem uns trenta, de tertúlia amb ell. Bon professional –d’aquells amb qui ve de gust intercanviar experiències–, ens va estar parlant de la seva tasca periodística en els diferents mitjans on ha treballat: ràdio i televisió. Especialment...
